Durant la dècada dels huitanta i encara durant els primers noranta, la Vall d’Albaida era la quarta comarca amb més cooperatives de treball associat de tot el País Valencià, i l’Olleria uns dels nuclis principals. “L’espai comú” és un documental que pretén de fer una primera aproximació a una de les experiències cooperativistes més importants de la comarca a través el testimoni dels mateixos protagonistes.
El moviment cooperativista del País Valencià, i l’experiència de l’Olleria en concret, van beure directament del cooperativisme d’Arrasate que es va desenvolupar al País Basc a les darreries dels anys cinquanta. El cooperativisme de treball associat va significar per al moviment obrer d’arreu de l’estat espanyol una alternativa davant la manca de treball i una eina valuosa que serviria per a establir condicions laborals més bones en un context de crisi i de canvis: mentre a l’estat espanyol es lliurava la que pensaven que seria l’última batalla contra el Franquisme, la crisi del petroli del 1973 agitava l’economia mundial i la precipitava a un feroç neoliberalisme que tocaria de mort la indústria productiva d’Europa.
Els obrers de diferents sectors productius de l’Olleria van trobar en l’autogestió i l’organització cooperativista un bastió des d’on defendre una altra manera de viure que, alhora, allargaria la vida d’un dels oficis més emblemàtics d’aquest poble: el del vidre artesanal.
En definitiva, necessitem una història que ens conduïsca a l’acció, no a confirmar sinó a canviar el món. Crear el discurs des de la diversitat de veus i experiències ens ha ajudat a conduir-lo cap a la reflexió crítica, imprescindible per a desmuntar els mites generats entorn d’una comunitat. Generalment, s’ha estés el mite sobre la poca viabilitat del cooperativisme de treball associat i s’ha justificat contraposant l’empresa cooperativa amb les empreses de capitals. Però l’empresa cooperativa ha resultat ser un instrument jurídic vàlid, si més no, per esmorteir les conseqüències negatives de les crisis econòmiques – el nostre n’és un clar exemple– i un instrument de transformació del sistema capitalista amb els mateixos objectius que la resta d’empreses, imbuïdes totes per la mateixa “lògica” de l’entorn en el qual interaccionen. Es tracta de catalogar la cooperació com una aplicació concreta de les teories generals de la gestió en un context sociocultural determinat, i no com una disciplina aïllada.
Per tant, amb aquest projecte s’ha tractat d’aplicar els mateixos valors cooperatius que tenim com a objecte d’estudi al conjunt d’aquesta investigació, cooperativa i col·laborativa. És per això que s’ha optat per la metodologia de les fonts orals combinades amb el treball d’arxiu i pel format audiovisual. Perquè ha resultat ser una fórmula útil a l’hora de cooperar en el descobriment d’un tipus d’història que signifique alguna cosa per a la gent anònima. Una història en què les persones siguen tan importants com els llocs, i que els uns i els altres estiguen més íntimament relacionats per a crear així la topografia moral d’un poble.
Noèlia Sanvíctor, directora del documental